FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, noguera, roure, xicranda, banús i altres. Eina de fuster emprada per a fer filets a les motllures. Tira metàl·lica que divideix en trasts el diapasó de la guitarra. Ornament de fusta diversa en els instruments de la família del violí. Fre suau, usat especialment per als [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
budell, que encreuat amb d'altres forma el cordatge d'una raqueta de tennis. Corda elàstica, allargada i de diàmetre regular, tesada entre dos punts, emprada en els instruments cordòfons, que es fa vibrar polsant-la, fregant-la amb un arquet o percudint-la. Les cordes d'una guitarra, d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, amb quatre barbellons grossos a cada maxil·lar, que és d'origen americà (Ictalurus melas). peix guitarra Peix de la família dels rinobàtids, amb les aletes pectorals soldades al cap, molt poc freqüent a la nostra mar (Rhinobatos rinobatus i R. cemiculus). peix lloro [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
són: qui les ha tocades? Introduir petites modificacions (a una obra), cercant de millorar-la, d'augmentar-ne l'efecte, etc. Fer sonar (un instrument musical). Tocar el piano, l'orgue. Tocar l'arpa, la guitarra. Tocar el violí. Tocar el clarinet, la flauta. tocar la corda sensible a [...]